SCIALPINISTICA Trittico di Kepodanno (Stivo/Altissimo/Pizzo Alto) del 31/12-01/01/2011

Per serar bem e scominziar meio l'an che vem, no se pol lassar sugar le pèl de foca, e anzi, besogn consolidar l'usanza dei brindisi en quota... Stamatina, vist el rientro tardo del gieri, ne permettem la sveglia alle 7, e dopo na veloce colaziom, col Luca partim da Trembelem: ritrovo col Davide e l'Andrea a S.Barbara alle 8 e 1/4: nem sul Stif, e qi deciderem come organizzarne el Kepodann... La prima parte de salita l'è senza nef, sci en spalla fim rento al bosc, ma la salita fim alle Prese, tra sassi che vanza for e giaz no la sarà fattibile en discesa. Arrivai for en campo aperto tachém de zete su per la dorsale e passém ben via qualcheduni: ehehe... i propositi de nar con calma i gh'è ben, ma ... va a convinzer ti i soci! E allor, soliti 50 minuti de zete su per el dorsalom e co na scavezada a sinistra vers el rifugio e una a destra arrivém alla cross de vetta per el Berg Heil! E qi, vist che l'è le 10 e 1/2, l'è l'ora del brindisi con Rotari dell'Andrea e dò Valdobbiaddene e grostini portai dal Kepo... Entant arriva su n'altro par de scialpinisti e uno addirittura a pè a petto nudo da passo Bordala e... gh'è da bever per tutti! Per le 11 e 1/2, finìa anca la thermos de brulè, vist che l rifugio l'è davert l'è en delitto no nar lì a magnar en boccom e allor tra polenta gulash formai n ross e n grappim la fem compida... Ma saral davèrt a mezzanott? Cossa farente stasera per el vegliom? L'è ancor en mistero! De sicuri sem mi, el Luca e l'Andrea.... ma ... ndove? Beh... fiondai en val su nef neanca massa crostosa, ecco che salta for el programma... tutti al KepoHuette a magnar per zena e quindi alle 21 partim co le frontali per l'Altissimo di Nago e arriverem en vetta giusti per veder i foghi de mezanot. Tornai en val e fatt en salt en te l'ort a binar a um dò verze da coser, mettem subit a sugar le pèl per la serata... Entant sento anca el Teo che el ne propone la ciliegina sulla torta de S.Silvestro: tornai zò dall'Altissimo, ném a dormir da elo en Piné, così doman matina inaugurém el 2011 co la scialpinistica sul Pizzo Alto! Che figada!!! Alle 18 ariva quindi a Trembelém anca l'Andrea e taià su el pandoro e mess en tei sacchettini da portarne drio en tel zaino ensema al prosecc e l brulè, pareciém el taol e magném fim le 21, quindi partidi per S.Giacomo alle 22 sém sci ai pei che ne enviém su per el bosc. Sém sol noi trei, e quei che ncrosém en paess for da qualche vegliom i ne varda meravigliai.. gh'è calma de vent e l'è anca calt: partim enfim senza guanti. Massa bel, na volta passà for el bosc, saltar sulla dorsale e vardarse entorno i botti e foghi d'artificio che ogni tant i ha zà tacà a sbarar! La dorsale l'è pelada de brutto, el travers sotto la malga Campo l'è pù erba che nef, po' passai oltre arriva anca l'aria fredda... e quindi accellerem ancor de pù per no ngiazarne. L'è le 11 e 30 che sém ormai sul colmo del dorsalom, en direziom del rifugio e l Luca, che l'accusa en po' la tre dì scialpinistica el me domanda se ghe molo le ciavi de casa per no vegnir en Piné e tornar dirett a Milan doman matina a polsar... vederem! Entant gh'è da festeggiar! Arrivém al Berg Heil enzima all'Altissimo che manca 10 minuti a mezzanott, e piazzai sul colmo sora el lac de Garda, lassém el prosecco en tel zaino (che l'è en freddo cane), e ne scolem al volo la thermos de brulè per el prost de n bom 2011... Sonà mezanot, se vede zò tutt el lac de Garda coi foghi d'artificio en le varie zità, zerto che da qi, a 2100m de quota, i par propri picoi! Me spetevo de veder la val iluminada, e nveze, se se sente propri distaccai dalla realtà... 5 minuti per copàr el brulè e ne trem al rifugio a beverne nà birraccia (e magnar en tochetim de pandoro che evem tolt drio)... Al vegliom del rifugio i è drio a far musica da disco e gh'è tutt taliani vegnui su da l'Emilia...quei pochi restai for davanti al falò, quando i ne vede ripatir vers val, dev'esserghe parèst de veder i ufo: ehheh... lori i gh'eva mess tutt el dì a vegnir su ... e noi... tra dò ore sarém zà lì a pensar alla sciada en Lagorai! La discesa, su nef giazada, e tra tanti sassi, l'è propri 'na ravanada e tra nà monada e l'altra, partidi dal rifugio a mezanot e mèza, arrivém alla Polo dopo n'ora: entant se convonce anca el Luca che doman gh'è da nar, e allor, ciapada l'autostrada, molo la Polo en velocità e per le 2 e 3/4 sém en Piné dal Teo a farne i auguri e brindar con en bom Rotari. Per le 3 e 1/2, piazzada la sveglia alle 7 e 1/2 buttém zò i ossi per qualche ora.... Ehehe... col baco del firmware dell'iphone, no me sona neanca la sveglia... ma ai 3/4, gh'è zà lì el Teo co le pèl de foca en man: gh'è da nar! Colaziom al volo, trago en tel zaino la boza de prosec salvada dal gieri e saltai tuti 4 sula Modus, ne fiondém al parcheggio enfont ala val dei Mocheni. Entant che taco le pèl sui assoti, encroso anca el Stefano P. (en collèga de Trént che è drio a nar su da sò fiol al rifugio Sette Selle, co le pèl): per esser Kepodann e esser ancor le 9 la mattina, de zént ghe n'è engiro propri tanta! Ne enviém con calma su per la forestale e la vallétta e passà en sior che l diss de fermarse al lac sora, en dese minuti da ndò se mpenna l bosc, arrivém al lac de Erdemol: e qi, al sol, l'è meritada na prima pausa a vardar su la nossa zima. Magném demò en scachét de ciocolata e ripartim su a destra del lac per el bosco rado, e ciapada la dorsale ne manca demò el famoso travèrs giazà sora el lac, che, tant per no ravanar massa, mi e l Luca el fém for coi rampant. I ultimi 5 metri lassém i assotti sotto la zima giazada, 2 passoti e... berg Heil! E qi al sol, adess salta for la famosa boza de Ferrari per el brindisi, n'altra de Valdobbiadene emboscada dal Kepo en tel zaino e l pandoro confezionà al gieri de sera e, con altri 2 scialpinisti en vetta e arrivà anca el sior che all'Erdemol alla fin nol s'era fermà: fem en bom brindisi per en bon 2011. Vinti minuti al sol, senza aria... massa bel! Ma la discesa diretta sul lago la par ancor pù bela e quindi, raccattai i assotti da sotto la zima (..e i mei, dato che som senza picca, el me li bina a um el Teo) cavém le pèl e ne fiondém alla selletta vers est e da qi... super pulver!! Ma super super!!!! Ensomma no gh'era modo mejo de scominziar! E molada en velocità vers val per mezdì sem a casa del Teo per el disnar: l'Elvira la n'ha zà preparà la taola della pizzeria (la stube de drio) zà pareciada e tra polenta, sangunaccio, affettati, formai, luganega... mamma mia che magnada! En caffè e tornai al Kepo Hutte a raccattar le macchine, adess se pol postar zò le pèl per en par de dì: el Luca el ne aprofitta per polsar na giornada a Milan, che pò ghe speta nà stimana de giàz en Francia... mi, dai, dopo 4 dì non stop, demò en par de dì, podo bem polsarghe sora!








Ore 9 e 30, co le pèl ancor mize dal gieri sém zà for dal bosc che ciapém la dorsale sora le prese...
...e en tra quarti d'ora la salta su per el Stif...
E allor... subit Berg Heil! E tacchém a stappar bozze de prosecco e Rotari prima de trarne al rifugio per magnarghe sora!
La sera, dopo la zena al KepoHütte alle 10 e 1/4 sém zà en S.Giacomo che ne enviém su per el bosc per ciapar la dorsale che ne porterà a veder la mezzanott del nof an ezima all'Altissimo.
Berg Heil e buon anno! Qi al rifugio Altissimo bevem na birretta de resta e ne fiondém a Piné dal Teo a far el brindisi...che tra quattro ore... gh'è da nar..
...a ciapar el prim sol dell'an en val dei Mocheni, su sora Frotten...
...e arrivai su al lac de Erdemol, saltém su a destra per el bosc...
...quindi traversim coi rampant sora el lac e...
...Berg Heil dal Pizzo Alto! E ancor buon anno... con en par de bone bozze de prosecco: ancoi g'avem addirittura drio el Ferrari! E per serar en grande (oltre al polverom che ne spetta en traversata della zima), gh'è zà l'Elvira che a cà del Teo la n'ha preparà en disnar coi fiocchi!


Ste pagine l'e' stae cargade volte da visitatori dal 3 de agost 2005